Categoria gramatical susceptible de flexionar en gènere i nombre, que en una oració va acompanyada generalment d'un determinant i eventualment d'un adjectiu, i pot fer la funció de subjecte, atribut, aposició o complement. [...]

Dit del morfema derivatiu que permet l'obtenció d'un adjectiu. [...]

Adjectiu o substantiu que denota el lloc d'origen d'un individu. [...]

Categoria gramatical que designa a la vegada el substantiu i l'adjectiu. [...]

Forma no personal de verb que pot tenir la funció d'un adjectiu. [...]

1. Conjunt de variacions morfològiques d'un substantiu, un adjectiu o un pronom organitzades en paradigmes, que serveixen per a expressar els diferents casos. 2. Paradigma a què s'atribueix un substantiu, un adjectiu o un pronom segons com es declina. [...]

Adjectiu o mot amb funció adjectival que qualifica o determina un substantiu en una oració atributiva. [...]

Sufix que fa que un radical o un mot passin a tenir la categoria d'adjectiu. [...]

Nivell d'intensitat que poden expressar un adjectiu o un adverbi, generalment a través d'unes marques morfològiques o sintàctiques. [...]